pren els cadells del fosc cau
que la Guineu té a l’afrau.
S’enlaira i se’n va volant,
l’Àguila s’hi complau.
Arrogant, d’ales batia
des de l’alt niu on rau
i es disposava, triomfant,
a posar fi a la vida
de la ventrada captiva.
Àgil, corrent hi arriba
la mare, tota amatent,
que del seu cor hi patia.
I amb l’ànima compungida
des de baix li va dient:
—Pel que més de tot vulgueu,
a la vostra senyoria,
demano me’ls perdoneu!
Alterosa se la mira
manifestant el menyspreu
i, sobrada, es decidia
a esmicolar a bocades
les cries abandonades
a desfici d’aguilons.
Imploracions rebutjades
es deixa d’imprecacions;
no gasta el temps per a ofendre’s
car el risc va de segons:
d’una carbonera de bosc
pren els flamejants carbons,
els llença. D’un cop tot són focs,
aviat seran tot cendres...
..............
---------------------------------
XdF
---------------------------------
Vulpis et Aquila
Quamuis sublimes debent humiles metuere,
uindicta docili quia patet sollertiae.
Vulpinos catulos aquila quondam sustulit,
nidoque posuit pullis escam ut carperent.
Hanc persecuta mater orare incipit,
ne tantum miserae luctum importaret sibi.
Contempsit illa, tuta quippe ipso loco.
Vulpes ab ara rapuit ardentem facem,
totamque flammis arborem circumdedit,
hosti dolorem damno miscens sanguinis.
Aquila, ut periclo mortis eriperet suos,
incolumes natos supplex uulpi reddidit.
Font: Text publicat per Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb),
De vulpe et aquila
Vulpes erat in caverna sua et parvuli sui foris discurrebant. Quos cum videret Aquila, diligenter eos observavit, donec unum apprehenderet. Quem tandem apprehensum cum illa ungulis male premeret, ad clamorem mater eius egressa est, et pro eo, ut dimitteret, Aquilam rogavit : Sed illa respondit, dicens hoc nequaquam posse fieri, quia pullos in nido multum esurientes haberet, quibus ille necessarius foret, et hoc dicto nidum petiit Aquila, Vulpecula post eam clamante sed frustra, et usque ad nidum parvulum suum prosequente. Cum ergo videret illa quod precibus nil faceret et clamoribus, ad solitas se vertit artes. Arripit igitur ignitam fac(c)ulam, et aridis lignis collectis arborem, in qua sedit Aquila cum pullis, circumdedit igni subposito. Ad Aquilam dixit : Fac modo vale pullis tuis, et ipsam te salvans, si potes, meis ignibus eos com[m]it[t]e, quia matris in eos redundabit iniquitas. Hiis ergo auditis, materna pietate super pullos mota, pro eis Vulpem rogat ut ignibus parcere velit et ardorem (sic pro arborem) non conburant, sed suum vulpeolum sanum recipiat.
Moralitas. Aquile figuram tenent divites elati et contumaces, quia inferiores se premunt et spoliant, nec eos ad se clamantes exaudiunt; sed, cum venerit ignis in ulcionem, velent utique Vulpi parvulum suum redidisse.
Font: text de publicat per Léopold Hervieux, Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la. fin du Moyen-Age (1893-1899). Volume 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada